Èpica

La literatura occidental va nèixer amb el gènere èpic (epos), concretament amb el poeta que la tradició anomena Homer i amb els dos poemes que li atribueixen, La Ilíada i L’Odissea. L’epos homèric constitueix la base de l’educació grega (tan exemplars eren els seus herois), fins a tal punt que va tenir una bona continuació en la Tragèdia, però no pas en l’èpica posterior grega. Només Apol.loni de Rodes va gosar d’escriure un poema a la manera homèrica, si bé el resultat fou diferent i no tan espectacularment exitós. La resta foren epilia o composicions èpiques breus i molt cultes.

Vam haver d’esperar Virgili i la seva Eneida per tornar a gaudir l’emoció insubstituible del vers heroic. Virgili integrà la llegenda mítica, la primitiva història, els elements cultes de l’epílion hel.lenístic (en els episodis gairebé independents de Dido, Niso i Euríal, Camila…) el programa polític d’August i la seva visió particular… Millor veieu les presentacions i n’opineu:

I si voleu veure l’Eneida en flash, aneu a  <a href=”http://rnavarr7.webcindario.com/.