Èpica

La literatura occidental va néixer amb el gènere èpic (epos), concretament amb el poeta que la tradició anomena Homer i amb els dos poemes que li atribueixen, La Ilíada i L’Odissea. L’epos homèric constitueix la base de l’educació grega (tan exemplars eren els seus herois), fins a tal punt que va tenir una bona continuació en la Tragèdia, però no pas en l’èpica posterior grega. Només Apol·loni de Rodes va gosar d’escriure un poema a la manera homèrica, si bé el resultat fou diferent i no tan espectacularment exitós. La resta foren epilia o composicions èpiques breus i molt cultes.

Vam haver d’esperar Virgili i la seva Eneida per tornar a gaudir l’emoció insubstituïble del vers heroic. Virgili integrà la llegenda mítica, la primitiva història, els elements cultes de l’epílion hel·lenístic (en els episodis gairebé independents de Dido, Niso i Euríal, Camila…) el programa polític d’August i la seva visió particular… Millor veieu les presentacions i n’opineu:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.