Els historiadors romans s’enorgullien de tenir avantpassats d’origen troià. Els déus, diu T. Livi, van tractar durament els troians, però en van deixar sobreviure dos, Eneas i Antenor. El nostre Eneas va haver de carregar a les seves espatlles el pes de la seva civilització i patir tota una odissea per portar-lo al Laci, on a més va haver de guanyar una guerra contra el rei Turn. L’heroi va ocupar 19 anys de la vida del poeta Virgili i els 12 cants de l’Eneida. A partir d’aquí, Ascani, a qui van batejar Iulus Ascanius en honor a la família Júlia, va fundar Alba longa, bressol de la Roma de Ròmul. Com veureu a la presentació, no falten déus en els avantpassats romans: Venus, la mare d’Eneas; Mart, pare de Ròmul i Rem i, per extensió, de tots els romans, que es van agafar molt seriosament això de ser fills del déu de la guerra. I mireu com es va expandir, amb el transcurs dels segles, és clar, la Roma quadrata. Aquests fills de Mart van fer els deures al peu de la lletra.
