Anem al teatre

Els antics romans, que no eren tan seriosos com els grecs, s’estimaven més la comèdia que no pas la tragèdia. És per això que l’insigne gènere atenès va ser per a ells més un exercici retòric que un espectacle i, de fet, no conservem sinó unes quantes tragèdies de Sèneca.

Ben al contrari, la caricatura, els gestos obscens, les exageracions, ambiguitats, peripècies i altres elements populars de les atel.lanes, els mims i els acudits els encantaven. A més, amb tot de desgràcies que estaven patint en la Segona Guerra Púnica, calia buscar un desfogament. Plaute ho sabia i va integrar aquests elements amb els arguments de les comèdies noves gregues. Resultat: la comèdia palliata. Terenci també ho va provar, però com que era massa seriós i culte, no va agradar tant als romans, que en aquell moment no estaven per lliçons de moralitat, i només se’ns conserven unes quantes de les seves obres.

En fi, anem al teatre -a Tarraco, Saguntum, Emerita Augusta, Segobriga?- i disfrutem d’una comèdia. Vosaltres decidireu si de Plaute o de Terenci.